
Apocalipsi zombi amb plantes: conservació natural per aliments i remeis
Apocalipsi zombi amb plantes:
conservar aliments i remeis
Sobreviure tranquil·lament als zombis gràcies a les plantes i els aliments
Recordeu el conte de la formiga i la cigala, oi? Doncs en una apocalipsi zombi, heu de ser més formiga que mai.
Ja sabeu que quan es doni el cas, no tindrem electricitat i que el saqueig de supermercats, farmàcies i botigues serà arriscat i amb un temps molt limitat de disponibilitat.
Esperem que ens toquin zombis lents i encantats, tipus Walking Dead, i no ràpids i espavilats com els de Guerra Mundial Z.
En aquesta segona entrega us explicarem a quins mètodes de conservació natural podeu recórrer amb elements que avui en dia ja teniu a casa, podreu entrenar.
Mètodes de conservació naturals
Les formes de conservació es divideixen en dos grups: física i química

1
Conservació Física
Es fa servir el fred, la calor o la manca d’aigua per evitar el procés de descomposició.
2
Conservació Química
S’afegeixen substàncies amb propietats especials que afavoreixen que el menjar duri més.
La temperatura ens pot ajudar o perjudicar a l'hora de mantenir un aliment o remei en condicions
L'escalfor és un recurs molt efectiu per conservar i esterilitzar
De la calor ens en podem servir de més maneres i en més ocasions que del fred. La temperatura de l’aigua, el sol, el vent, el fum i la flama juguen a favor nostre!
Calor i assecat (SOL i AIRE)
Eliminar l’aigua que contenen els aliments és un recurs conservant ancestral, la forma més rudimentària és la de reconèixer les condicions meteorològiques ideals: unes bones hores de sol, aire i poca o gens d’humitat a l’ambient.
Seguint aquest principi, podeu assecar fruites laminades o arrels de plantes medicinals.
Es pot assecar a l’interior, si l’ambient és sec, ventilat i allunyat del sol.
Sense sol, trigareu més, però l’assecatge serà més gentil amb les plantes i flors o, per carns i embotits, donarà el temps de curació que cal.

*Durant l’apocalipsi zombi hauríeu de tenir al dia les vostres habilitats per fer foc!
La calor ajuda a matar bacteris que no ens convenen (ja veureu més endavant que n’hi ha que sí que els volem) i a eliminar l’aigua que contenen.
Assecar ajuda a mantenir el menjar en bon estat durant més temps, que és el que pretenem si volem tenir un hivern amb rebost.
Fumat
(FOC i FUM)
Una altra forma d’eliminar l’aigua continguda en un aliment és acostar-lo al foc durant prou temps. El fum asseca els aliments i crea una barrera seca a la superfície que funcionarà com un segellat.
El fum conté moltes substàncies que ens ajudaran en la nostra missió (fenols, àcids orgànics, compostos de sofre, nitrogen i més) té propietats bactericides i manté els fongs a ratlla.
Bullir i escaldar
(FOC I AIGUA)
Poca broma amb el ventall de possibilitats que ens ofereix tenir aquests dos elements controlats!
Esterilització: Ens servirà per mantenir estris nets i segurs per manipular els aliments sense perill de contaminació. Haurem de fer bullir les eines en aigua un mínim de mitja hora, si és més, millor.
Comencem per aquest punt perquè és MOLT IMPORTANT esterilitzar eines i recipients. No fer-ho, pot portar al fracàs tot un lot de conserves o contaminar menjars i superfícies.
Ja que hi som, aquest és un bon mètode per esterilitzar les eines que usareu per tractar i cosir ferides, llagues i infeccions.
*Si és una mossegada de zombi el que teniu entre mans, malament anem. Ni esterilitzar ni cauteritzar, informeu-vos i ja sabreu què heu de fer.

El bany Maria
El bany maria consisteix a fer bullir aigua en un recipient prou gros per contenir-ne un de més petit.
Aquest últim és on cuinaríem o couríem ungüents. Es fa servir per coses delicades, que no volen contacte directe amb el foc, és una forma estable de mantenir la calor constant sense cremar-ne el contingut.
Quant a la conservació, que és el que ens ocupa, es fa servir per a un dels grans invents de la humanitat:
Envasar al buit
Qualsevol conserva que treballeu ha de passar per aquest procés que es fa al bany maria. Pot allargar molt la vida d’un aliment i a més, és senzillíssim i meravellós.
És necessari guardar tots els pots de vidre possibles per tenir un rebost que aguanti un setge zombi. Primer de tot, caldrà que esterilitzeu pots i taps, culleres i ganivets.

- S’omple cada recipient amb el menjar que toqui, deixant un dit d’espai buit abans de la rosca, així evitarem explosions que cridarien l’atenció de ja sabeu qui.
- Els deixarem reposar destapats i ens ajudarem d’una cullera (esterilitzada prèviament) per treure bombolles d’aire.
- En aquest cas, el recipient petit que necessitàvem per fer el bany maria, són els mateixos pots.
- Els posarem a dins de l’olla amb el tap posat, omplirem amb aigua freda fins a ¾ parts de l’alçada dels recipients.
- Encendrem el foc i quan l’aigua arrenqui el bull, contarem de 30 a 45 minuts (haureu d’entrenar l’ull, no tindrem rellotges ni mòbils!) i l’apagarem.
- Els pots de conserva s’han de refredar a dins de l’olla, amb l’aigua calenta.
Com sabrem si ha funcionat?
El tap haurà fet panxa cap a dins o fins i tot un sorollet de “pop”.
Podem afegir additius als aliments i afavorir que es produeixin reaccions químiques
Recordatori: molts dels additius que anomenarem no seran fàcils d’aconseguir en condicions zombiesques
Hi ha ingredients a les llars que donem per suposats: oli vegetal, vinagre, sucre, sal… Aneu rumiant quins podreu elaborar a casa!
Els temps de repòs varien segons l’aliment, haureu de buscar receptes, ara que encara tenim possibilitat de comprar llibres i internet.

La sal
Salmorra o salaó
La sal inhibeix el creixement de microorganismes que descompondrien els aliments.
EN SEC
Cobriríem els aliments amb sal i els deixaríem assecar en un entorn fresc, airejat i lluny de la llum directa.
La sal elimina l’aigua continguda i evita la putrefacció, el procés pot durar setmanes o mesos segons què conservem. La carn i el peix són molt protagonistes d’aquest sistema.
DISSOLTA EN AIGUA
Se submergeixen verdures senceres en una mescla d’aigua i sal, segons la finalitat varia la proporció: ferment o conservació.
El líquid ha de cobrir completament els aliments.
S’ha de mantenir tapat amb un drap o un tap que deixi sortir els gasos, i assegurar que estigui cobert de líquid durant tot el procés.
El vinagre
Escabetx, conserves avinagrades
El vinagre té àcid acètic que es carrega els bacteris “dolents” i pot preservar els aliments durant mesos o fins i tot anys.
El vinagre en processos de conservació funciona coent els aliments, tant serveix per verdures com per peixos petits.
Us fem una pinzellada de com funciona, però si busqueu receptes enteses, descobrireu un món nou!
En una cassola, portarem a ebullició una barreja del vinagre, aigua i sal fins que es dissolguin.
Posarem pastanagues, per exemple, dins d’un pot que estarà esterilitzat. Les haurem rentat i tallat prèviament.
Podem afegir-hi all o espècies per enriquir-ho.
Afegirem el vinagre calent, tal com surt de la cassola, sobre les pastanagues fins a cobrir-les completament.
Taparem i deixarem refredar.
Un cop fredes, les guardarem a un lloc fresc i sec, lluny de la llum.
El sucre
Melmelades, xarops, codonyat, fruita confitada o seca
Quan ens servim del sucre com a additiu, ell treballarà extraient l’aigua per osmosi impedint el creixement de bacteris i fongs.
El sucre és un conservant potent, però quan busqueu receptes, veureu que la concentració ha de ser molt alta perquè funcioni bé.
Xarops i almívars → S’acostuma a treballar amb una dilució al 50% d’aigua i sucre.
Sucre + alcohol → Es pot fer una maceració de fruites en licor.
Sucre + deshidratació → S’enterren fruites en sucre aconseguint que redueixi l’aigua (panses i figues!)
Sucre + fermentació → En aquest cas el sucre serveix d’aliment als llevats per crear begudes fermentades

L’oli i el greix
Tomàquets secs, confitats, formatge, verdures rostides
És necessari haver assecat o confitat els aliments abans de posar-los en oli!
L’oli crea una barrera que evita el contacte amb l’aire, impedint que els bacteris i fongs facin malbé els aliments. Sense oxigen, els microorganismes no poden créixer i això és el que ens interessa, que no facin de les seves amb els nostres aliments.
Formes bàsiques de conservació amb oli:
Immersió → Verdures, formatges o peix es cobreixen completament amb oli per conservar-se durant mesos en un lloc fred i fosc, que no tenim nevera!
Confitar → Es cuinen els aliments molt lentament en oli, a foc baix, fins que estan totalment cuits. Es guarda tot en el mateix oli.
Macerar → Es deixen herbes o espècies seques dins l’oli per donar-li sabor i conservar-lo millor
Quins olis i greixos són aptes?
L’Oli d’oliva és el millor per conservar aliments, és antioxidant i molt resistent.
L’Oli de gira-sol, que va molt bé per les verdures, però és menys estable al llarg del temps.
Greixos animals (sagí, llard) Perfectes per confitar carn i guardar-la setmanes, sempre en el mateix greix que hem cuinat.
*Antigament, a les cases no era fàcil tenir oli vegetal, o sigui que aquesta era la base de la majoria de receptes i ungüents!
Xarop de baies de Saüc
Si teniu saücs controlats, sabreu com són de prolífics amb les seves flors i fruits. Se’n diu “el bon arbre”, tant per les seves extenses propietats medicinals com per la seva generositat.
Aquest procés, amb més o menys variacions, segons la casa, és aplicable a qualsevol fruit. Sempre ens assegurarem que no tenen imperfeccions o brutícia que podrien contaminar el resultat.

INGREDIENTS
1 kg de baies madures de Saüc
1 l d’aigua fresca
½ kg de sucre
El suc de dues llimones
- Posarem a bullir les baies netes amb l’aigua i el sucre durant una mitja hora.
- Es deixa reposar unes 12 hores.
- L’endemà, es cola el resultat, aixafant bé les baies perquè deixin anar tot el suc. El resultat s’ha de fer bullir 10 minuts.
- Un cop fora del foc, afegim el suc de dues llimones i deixem que es refredi del tot.
- Envasaremem en pots o ampolles de vidre.